Durant la infantesa i la pubertat, existeix una gran finestra d’entrenament físic que repercutirà en beneficis durant l’etapa adulta.
No tots els nens maduren al mateix temps però existeixen certes fases sensibles en relació a l’edat biològica. De manera prèvia al pic hormonal de la pubertat es poden començar a realitzar treballs de força, alhora que incidir sobre altres aspectes com per exemple la sinergia muscular.

D’altra banda el component neural relacionat amb la força és perfectament viable de treballar un cop consolidada la segona infantesa (7 anys), ja que durant aquest període, el creixement del cervell i el sistema nerviós queda pràcticament completat. Per aquesta mateixa raó, els treballs en aquestes edats s’han d’encarar cap a un augment de dificultat coordinativa.

Desfent mites:

Antigament es creia que l’esport limitava el creixement i que presentava problemes musculars i d’altra índole. Avui en dia es sap que:

  • La pràctica esportiva no influeix en l’estatura, en un nen ben alimentat la seva estatura ve determinada per l’herència genètica.
  • La composició corporal del nen esportista consta de més massa muscular i per acció d’aquesta menys greix corporal.
  • La maduració òssia del nen, amb un entrenament adequat, seguirà el seu ritme, per tant la pràctica esportiva no limitarà el creixement ossi del nen.

En aquest punt l’exercici físic presenta una gran avantatja respecte als nens que no en practiquen. S’ha demostrat que els impactes que genera la pràctica esportiva sobre les estructures òssies repercuteixen en un contingut mineral ossi major, i aquest contingut determinarà l’estat de l’os en etapa adulta. Tot i així càrregues excessives poden afectar negativament a la densitat de l’os. Per tant es demostra la importància de realitzar aquest exercici sota supervisió per evitar lesions.

A part, elevar aquesta densitat de l’os en aquestes edats és molt important perquè les adaptacions esquelètiques són molt més lentes que les musculars i seran les encarregades d’evitar futures lesions per sobrecàrrega.

Per tant, l’entrenament en nens és necessari, a banda de la relació amb l’esport que es practiqui, per evitar lesions (augmentant la densitat òssia i els nivells de força, entre altres) i millorar el rendiment físic en l’edat adulta (expandint a nivell coordinatiu les capacitats durant la infantesa).