Tota pràctica esportiva conviu amb la possibilitat de passar per un procés lesió, i cada esportista té un llindar individual pre-lesió, del qual s’ha de mantenir allunyat.
Quins factors aproximen a l’esportista a aquest llindar?
- Realitzar moltes competicions, que no permeten a l’organisme la recuperació òptima per al seu correcte funcionament.
- Ús de substàncies de suplementació / dopatge, que augmenten la funcionalitat de l’organisme de l’esportista per sobre de la seva capacitat estructural (muscular, òssia…).
- Realitzar molts cops els mateixos moviments, que acaben desestabilitzant les articulacions si no hi ha un treball compensatori adequat.
I quines mesures pot adoptar l’esportista que l’allunyin del llindar?
- Realitzar un entrenament que adapti el sistema estructural i biològic per aguantar la pràctica esportiva posterior amb garanties.
Com ha de ser aquest entrenament?
- Individualitzat, ja que cada esportista té les seves característiques pròpies.
- Continuat, ja que poc temps no és suficient per adaptar l’organisme.
- Específic, ja que s’ha de tenir en compte quin esport es practica per realitzar les adaptacions més pertinents.
Finalment, cal tenir en compte que per gaudir de les habilitats específiques pròpies d’una disciplina esportiva, és necessari tenir una sèrie d’habilitats bàsiques que ho suporti, així com una sèrie de moviments consolidats i funcionals que serveixin de base. És precisament en aquest punt, on la preparació física que genera adaptacions compensatòries a la pràctica esportiva específica continuada.
Al centre WAPS disposem tant d’un servei de preparació física de pàdel per compensar els desequilibris de la pràctica d’aquest esport, com d’un servei d’entrenament personal per poder complir amb els requisits mencionats de la manera més exigent.
Informa’t!
Aleix Cercós