Generalment, totes i tots coneixem que són els “fondos” o “flexions”.
És un exercici molt complet que es pot fer a qualsevol lloc, sense cap mena de material, i que es pot fer anar com a escalfament o dintre de la part central d’una sessió d’entrenament.
El que de vegades ja no tenim tant clar és amb quina amplada de mans les hem d’executar.
Depenent d’aquesta posició o amplada de mans, els músculs involucrats o que treballaran més, seran uns o uns altres.
El primer que has de tenir en compte, és que independentment de com col·loquis les mans, la clau estarà a mantenir els colzes alineats amb els nostres canells durant tota la flexió.
– Mans molt juntes: El treball de tríceps serà més intens que el del pectoral (tot i que igualment estarà activat el pectoral menor, l’infraespinós de les teves espatlles i l’avantbraç). Atenció amb aquesta posició! Com que no és un moviment molt natural pot provocar lesions si no es fa amb la tècnica correcta.
– Mans obertes a l’amplària de les teves espatlles: amb aquesta posició aconseguirem una bona activació del pectoral major i també del tríceps. Sens dubte la millor opció per treballar ambdós músculs intensament.
– Mans a major amplària de les espatlles: el treball sobre el pit s’intensifica i necessitarem més força d’aquest múscul que en les altres variants.
I sobretot, sigui quina sigui la variant que triïs, recorda mantenir sempre l’esquena recta, els glutis activats i l’abdomen fent força perquè no baixin els teus malucs, mentre realitzes l’exercici sense forçar mai les teves espatlles amb gestos “poc naturals”.
Fem flexions? 😉
